RETORN DEL CAMPAMENTS DE REFUGIATS

La delegació balear que el passat 18 d’octubre va partir cap als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf ja ha tornat.

Han pogut compartir quatre dies molt intensos amb famílies sahrauís i han pogut comprovar un cop més l’hospitalitat, dignitat, valentia i resistència d’aquest poble germà. La seva gran organització que fa que encara resisteixin després de més de 40 anys d’exili.

La delegació estava composta per representants de les nostres Institucions, famílies acollidores del programa Vacances en Pau i persones interessades en la causa sahrauí.

unnamed-17

El programa dut a terme va ser molt intents: es varen reunir amb el president del Parlament Sahrauí, Jatri Adduh, amb el president de la Mitja Lluna Roja Sahrauí i varen poder visitar els magatzems on se guarda tota l’ajuda humanitària. Varen mantenir una reunió amb el president d’AFAPREDESA (Associació de familiars de desapareguts i presos politics sahrauís), com també amb el ministre de Cooperació Sahrauí, Bulahi Sid Mohamed Fadel, el ministre de Salut Pública, Mohamed Lamin Deddi, amb el director de Joventut i Esports i amb la directora de la Unió Nacional de Dones Sahrauís. També visitaren el museu de la guerra i la wilaia de Dajla, on varen ser rebuts pel governador, Salek Baba i varen poder comprovar els danys causats per les inundacions del passat mes d’octubre del 2015.

image image-2

També van visitar dos hospitals i dispensaris per fer un seguiment dels projectes d’urologia i PISIS finançats pel Govern i Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i realitzats i coordinats per la nostra Associació. També es va fer el seguiment dels projectes fets per rehabilitar els danys causats per les inundacions i finançats pel Consell i Govern. No podia faltar tampoc la visita a escoles i escoles bressol.

unnamed-32 unnamed-31

El darrer dia els va rebre Brahim Ghali, el president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, qui va agrair la nostra visita destacant la seva importància per al poble sahrauí.

Les famílies mallorquines han conviscut tots els dies amb les famílies sahrauís i els seus infants d’acollida.

image-1 unnamed-6 Durant aquest quatre dies la delegació ha pogut comprovar la gran injustícia que pateix el poble sahrauí vivint com a refugiats a un dels deserts més inhòspits “La Hamada”, pendent del referèndum d’autodeterminació per poder retornar a la seva terra: el Sàhara Occidental.

VIATGE ALS CAMPAMENTS DE REFUGIATS

L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació han organitzat un viatge als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Argèlia), que tindrà lloc del 18 al 23 d’octubre de 2016.

Aquest dimarts passat 18 d’octubre una delegació balear ha volat cap als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf, Argèlia. La delegació està composta per 37 persones. Representants de les Institucions de les nostres Illes (Govern Balear, Consell de Mallorca i Menorca, Ajuntaments), famílies acollidores del programa Vacances en Pau, membres de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí i del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i persones sensibilitzades amb la causa sahrauí.

La visita als campaments respon a tres motivacions bàsiques. La primera és de caire eminentment polític, ja que segueix essent imprescindible reiterar la demanda d’una solució negociada al conflicte del Sàhara i expressar la preocupació per la greu situació de violació dels drets humans que viu la població als TT.OO i mostrar el seu suport cap aquest poble germà.

La segona és acostar les famílies acollidores i la població balear a la realitat de la població refugiada, convivint durant aquests dies amb les famílies sahrauís per mantenir el vincle amb l’Infant i la seva família.

La tercera és la de continuar demostrant la voluntat de les Balears de desenvolupar projectes d’ajuda humanitària per a la població dels campaments i comprovar de primera mà l’estat del projectes que s’estan desenvolupant.

La delegació es reunirà amb diversos membres del Govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica, autoritats locals, parlamentaris, membres de la Unió Nacional de Dones Sahrauís. Mantindrà visites a la Mitja Lluna Roja Sahrauí, AFAPREDESA (Associació de familiars de presos i desapareguts sahrauís), hospitals, escoles…per tal de conèixer de primera mà com està organitzat aquest poble.

Les Illes Balears han destacat històricament pel seu suport a la causa d’un poble que fa més de 40 anys que viu en un exili forçós des de l’ocupació de bona part del territori del Sàhara Occidental per part de Marroc, dependent de l’ajut exterior i sota un gran silenci mediàtic. Cal recordar que el Sàhara Occidental constitueix per a les Nacions Unides un Territori No Autònom, que la seva potència administradora encara és l’Estat espanyol i que tenim un deure ètic i polític que ens vincula a la població sahrauí.

CONFERÈNCIA DE DONES AMB EL POBLE SAHRAUÍ

Els passats 28 i 29 de setembre tingué lloc en el Parlament europeu, a Brussel·les, la Conferència de Dones sobre el Dret del Poble Sahrauí a la Resistència i Autodeterminació del Sàhara Occidental, una iniciativa del GUE/NGL en cooperació amb la UNMS. A continuació teniu un petit resum del contingut (Font: UNMS).

14479724_1249682628409874_9101226251024091799_nLes eurodiputades d’Esquerra Unida Ángela Vallina i Paloma López van tancar el dia 29 dijous al Parlament europeu la Conferència de dones sobre el dret a la Resistència i Autodeterminació del Sàhara Occidental, amb una clara crida a la UE i els seus Estats membres perquè respectin les resolucions de l’Organització de Nacions Unides i pressionin el Regne del Marroc perquè, després de 40 anys d’ocupació, el poble sahrauí pugui celebrar el referèndum d’autodeterminació per aconseguir  la independència.

La conferència fou una iniciativa del GUE/NGL en cooperació amb la UNMS (Unió Nacional de Mujeres Saharauis) organitzada per Ángela Vallina i Paloma López, ha comptat amb la presència de més d’una desena de representants de diferents organismes internacionals, eurodiputats de diversos grups i activistes del moviment solidari. No obstant això, les traves de Rabat i la negativa de Bèlgica a expedir els visats corresponents van impedir que Fatima Dambar, germana de l’activista Said Dambar, assassinat al novembre de 2010 per la policia marroquina, i altres familiars de presos polítics i desapareguts poguessin participar en persona .

“Hem volgut portar a Brussel·les aquesta conferència de dones perquè creiem que és vital visibilitzar la lluita del poble sahrauí i les seves dones”, va  explicat Vallina en una roda de premsa, assenyalant que la idea va sorgir després d’haver participat en l’edició que es va celebrar l’any passat a Namíbia i on es va marcar l’objectiu de “reforçar la xarxa internacional de dones de suport al Sàhara Occidental”.

“L’exemple de resistència pacífica i empoderament de les dones sahrauís, víctimes de l’ocupació durant quaranta anys, que veuen com es violen diàriament els seus drets, que estan condemnades a l’exili, ha de ser reconegut”.

14517467_1249682738409863_1977226931333872846_n

Paloma López, per la seva banda, va destacar la feina que porta desenvolupant tota la legislatura l’Intergup de solidaritat amb el Sàhara Occidental, del qual és vicepresidenta, per visibilitzar la lluita del poble sahrauí. “El nostre compromís està més que constatat i continuarem mantenint, aquestes jornades, molt centrades en el treball de les dones al Sàhara Occidental, és una mostra més d’aquest compromís”.

L’eurodiputada va exaltar “el paper tan rellevant que juguen les dones per a la resistència per la via de la pau”, el que dóna a les legítimes reivindicacions sahrauís “una perspectiva diferent”. Aquest protagonisme de la dona en el conflicte és fruit del “gran treball que es fa en els campaments. Un treball formatiu d’apoderament, de feminisme, que es veu en la presència de les dones en els parlaments i en l’activitat política “que comporten una forma de fer les coses des de la visió de la dona, que sempre aporta aquest plus a la resolució dels conflictes “.

Al seu costat, Suelma Beiruk, vicepresidenta del Parlament de la Unió Africana, va acusar el Regne del Marroc de tenir “por de la realitat”, una realitat que ve clarament marcada pel fet que el poble sahrauí “no té res a veure amb el Marroc i així ho fan veure totes les resolucions internacionals sobre això”. “El 1975 a L’Hàia, l’ONU i la Unió Africana reconeixen el dret del poble sahrauí a l’autodeterminació i l’última prova d’això és l’anàlisi de l’advocat del Tribunal de Justícia de la UE”, que ha desvinculat el Sàhara occidental dels acords comercials entre Brussel·les i Rabat.

Suilma Beiruk va apuntar que “les dones sahrauís han demostrat que tot i la violació contínua dels drets humans, de les detencions arbitràries, de veure com maten als seus éssers estimats, com les fereixen o les violen, mai han respost amb violència, perquè tenim una altra manera de ser “.

La vicepresidenta va acabar la seva intervenció cridant als estats membres de la UE i l’Eurocambra a “aïllar al Regne del Marroc” com ja ha fet la Unió Africana “per no respectar la legalitat internacional”.

 Jadiyetu El Mohtar, responsable internacional de la Unió Nacional de Dones Sahrauís (UNMS), va explicar que les dones sahrauís porten “molts anys educant en drets humans i legalitat internacional” i que la seva lluita “és paral·lela a la lluita política i diplomàtica. Educam  en la via pacífica “.

Va denunciar com els esforços per convertir la dona en partícip principal de la lluita per l’autodeterminació, s’està veient “amenaçats”, sobretot en els Territoris Ocupats, “per la intransigència del Marroc i la brutal repressió que s’exerceix contra les dones i joves sahrauís “.

“Els nostres joves són assassinats cada dia, les dones brutalment violades i violentades, hi ha violacions de domicili tots els dies, és una situació de violència contínua que provoca un dany psicològic a les famílies sahrauís i fa que, per exemple, els nins i nines no s’atreveixin a anar a col·legi per por “.

Jaiyetu Mohtar també va centrar les seves crítiques en la passivitat de la Comunitat Internacional davant els constants atacs del Regne del Marroc i va demanar als estats membres que pressionin cancel·lant “uns acords comercials que no concorden amb la Carta de Drets Fonamentals de la UE”. Aquests tractats motiven que el Marroc s’endureixi la seva repressió “tractant d’ocultar tot el que passa”. Una cosa “greu, perquè el seu bloqueig impedeix que els observadors, els mitjans de comunicació i els activistes puguin donar nota del que passa”.

La secretària executiva de l’Organització Panafricana de Dones, Mildred Jantjies, va explicar que l’objectiu de la xarxa internacional de dones “és actuar”. “Els drets del poble sahrauí són inalienables i nosaltres, com a dones, no estem aquí només per anar a conferències o fer resolucions, estem aquí per dir-li a la UE que ens prengui seriosament perquè la Unió Africana juga un paper essencial”, ha advertit  també que davant les contínues agressions del Marroc, el poble sahrauí contesta sempre de manera pacífica, però que “a les nacions africanes no ens agradaria veure una confrontació”. “El que estem dient a Brussel·les les dones africanes i les nostres germanes sahrauís és molt senzill: el Marroc ha de deixar als fills del Sàhara Occidental ser lliures”, ha sentenciat.

 També va intervenir Irantzu Mendía, professora a la Universitat del País Basc, que va presentar l’estudi En terra ocupada: memòria i resistències de les dones al Sàhara Occidental, un treball del qual és coautora i que pretén “donar a conèixer que les dones en els territoris Ocupats afronten s’enfronten des de fa 40 anys a tot un seguit de delictes tipificats en la legislació internacional i reconeguts en qualsevol altre conflicte al món “.

Entre les vulneracions dels drets humans documentades en aquesta investigació, “destaquen els drets econòmics, socials i culturals, la discriminació i violència escolar i una forta negació de la identitat cultural”, ha explicat.

L’impacte d’aquestes agressions afecta “a tots els nivells de la vida de les dones” amb conseqüències “físiques, psicològiques, educatives, en la vida en parella, precarietat” i una situació “de dol inacabat per als familiars de desapareguts i persones els familiars han estat assassinats “. Les dones sahrauís “porten suportant un duel crònic durant dècades”, ha sostingut.

Finalment, la professora va destacar el paper que juga la UNMS en la marxa mundial de dones i la gran importància de la “creació d’espais propis de dones per a la reflexió i l’enfortiment mutu”.

També va intervenir la delegada del Front Polisario per Espanya i diferents delegades sahrauís reiterant les denuncies, exigint el referèndum i valorant la lluita de la dona sahrauí des de l’inici del conflicte.

Representant el moviment solidari d’Espanya hi varen assistir un total de 7 persones, provinents de Madrid, Astúries, Andalusia, País Basc i Balears.

14492595_1119231928158579_3050232741900799743_n

 

HASSANNA AALIA: REFUGIAT POLÍTIC

Després de cinc anys, l’Audiència Nacional espanyola ha reconegut l’estatus de refugiat polític a l’activista sahrauí Hassanna Aalia, que en una roda de premsa a Bilbo s’ha mostrat emocionat i ha donat gràcies als que li han donat suport. «Ho celebraré quan tots els presos i refugiats sahrauís siguin lliures».

L’Audiència Nacional espanyola ha reconegut l’estatus de refugiat polític de Hassanna Aalia. L’activista sahrauí ha estat cinc anys lluitant per aconseguir-ho, davant la reclamació del Marroc per a la seva extradició i l’ordre d’expulsió emesa per l’Estat espanyol.

El jove sahrauí ha agraït el suport rebut durant aquest llarg procés de cinc anys i s’ha mostrat emocionat per la notícia. No obstant això, ha remarcat que el celebrarà «quan tots els presos i refugiats sahrauís siguin lliures».

«Ha estat un procés molt llarg i dur, encara que molt bonic al seu torn, ja que m’he sentit acompanyat i recolzat per moltes persones, organitzacions i institucions durant aquests cinc anys», ha manifestat l’activista. La sentència és encara recurrible davant el Tribunal Suprem. Referent a això, ha afirmat que si es recorre «hi haurà altres interessos per sobre del dret d’asil» i ha reconegut que l’actitud del Govern espanyol està mediatitzada per interessos polítics i no jurídics. Hassanna Aalia ha reivindicat el dret a asil per a tothom.

L’advocat Javier Canivell, a qui es va notificar dilluns la sentència, ha explicat que ara l’Executiu espanyol té 30 dies hàbils per recórrer. «Tot i que és una gran notícia, hem de recordar que lamentablement no sol ser habitual la concessió de la protecció per a les i els sahrauís», ha lamentat, i alhora ha demanat que es faciliti l’arribada a la UE de refugiats, retirant tanca i concertines.

Condemnat a cadena perpètua

Aalia va ser condemnat en absència a cadena perpètua per un tribunal militar marroquí el 2013 per participar en el campament sahrauí de protesta pacífica Gdeim Izik.

No obstant això, el Ministeri d’Interior espanyol va rebutjar admetre a tràmit la seva petició d’asil a l’Estat espanyol, una denegació que implica la sortida obligatòria del territori. L’activista, amb suport de CEAR Euskadi, va recórrer al tribunal especial, que el 26 de març va establir com a mesura cautelar que el jove romangués a l’Estat fins que el seu recurs es resolgués.

L’octubre de l’any passat, l’Audiència Nacional va decidir paralitzar l’expulsió fins que es resolgués el cas.

(Aquest article és una transcripció de la notícia publicada al web Por un Sáhara Libre)