Ja fa quaranta anys que se signaren els anomenats Acords Tripartits de Madrid (1975), amb què Espanya abandonà i lliurà  l’antiga colònia del Sàhara Occidental (el Sáhara Español) a Mauritània i al Marroc. Gairebé d’immediat, fins i tot durant la Marxa Verda, grups opositors al règim franquista es mobilitzaren contra la invasió i pel dret d’autodeterminació de la darrera colònia que restava a Àfrica sense exercir el dret a decidir sobre el seu futur.

L’any 1976 començaren a organitzar-se associacions d’amics del poble sahrauí a tot l’Estat. Els sahrauís, mentre, vivien la guerra i l’èxode en tota la seva cruesa. Des d’aquí, on es lluitava per una societat democràtica amb drets essencials, s’incloïa com a un més, el de “El Sàhara pels sahrauís”.

El 1987, un grup de mallorquins, sensibilitzats amb la causa, decideix anar als campaments de refugiats de Tindouf, a Algèria, i constatar sobre el terreny com s’estava vivint amb duresa i des de la rereguarda el conflicte bèl·lic, com sobrevivien aquells que havien aconseguit arribar a la regió desèrtica anomenada “La Hamada”.

       

Es programaren dos viatges, de 20 i de 30 persones, respectivament. El Front Polisario, en cada cas, organitzà l’estada. Es visitaren internats, centres de formació de dones, hospitals; hom es commogué en constatar com les dones, mentre els homes lluitaven contra el Marroc, varen anar creant una organització que les permeté afrontar amb dignitat la seva condició de persones refugiades, de país en guerra, de poble dividit.

Ambdues expedicions retornaren amb unes peticions comunes i concretes: “Divulgau la nostra causa, explicau qui som, acolliu els nostres infants a l’estiu”.

Aquests cinquanta “solidaris viatgers” iniciaren, amb aquest prec, la marxa de l’Associació que ara compleix 29 anys.

En efecte, el 17 de maig de 1987, es constitueix l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears. Els seus objectius són la difusió, la sensibilització, la cooperació i la denúncia política, fins que els sahrauís aconsegueixin un referèndum lliure i democràtic per a conquerir la independència i fins aconseguir el retorn dels refugiats i la constitució definitiva de la República Àrab Democràtica Sahrauí, en el seu territori geogràfic, el Sàhara Occidental.

Com s’ha dut a terme aquest treball?

L’organització

L’estructura organitzativa ha canviat al llarg del temps, segons les necessitats i les circumstàncies. Des d’uns inicis amb funcionament assembleari, mitjançant una Junta rectora provisional i una presidència simbòlica, fins a l’actualitat, amb una presidència com a cap visible i una Junta directiva amb distintes vocalies que coordinen tots els aspectes de l’activitat associativa. A més, avui dia podem comptar també amb personal tècnic, necessari davant el caràcter tècnic dels projectes i la burocratització que implica podar comptar amb ajudes institucionals (ajudes que, avui dia, són imprescindibles per dur a terme els projectes).

El moviment a favor dels drets del Sàhara ha crescut any rere any a tot l’Estat. Per això, es disposa avui d’una Coordinadora estatal (CEAS-Sáhara) que facilita el treball general i de denúncia del Govern espanyol, que continua essent responsable, per acció o omissió, de l’actual situació en el conflicte sahrauí.

La sensibilització

Des del començament es va tenir clar que no només era necessària l’ajuda i l’assistència, sinó que calia lluitar contra les causes del desastre humanitari que suposa l’èxode sahrauí. Això convertia la nostra Associació en també reivindicativa i amb una finalitat política clara: la lluita pels Drets Humans més elementals i el retorn dels refugiats al seu legítim territori.

D’altra banda, la vinculació de les Institucions amb la causa sahrauí, més enllà del simple finançament, ha estat un dels meritoris assoliments obtinguts en aquesta Comunitat autònoma, com ho demostra l’existència de la Comissió d’Enllaç de les Illes Balears com a grup on es troben representats el Parlament de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears, els fons insulars de cooperació i solidaritat, la Delegació del Front Polisario a les Illes Balears i altres entitats vinculades a la causa.

Delegacions del Front Polisario visiten periòdicament i des del primer moment les Institucions insulars autonòmiques. En especial, cal destacar la visita del President de la RASD, Mohamed Abdelazzid, l’any 1998, al qual se li va donar l’adient tractament de Cap d’Estat. Va ser rebut per representants de totes les Institucions del més alt nivell. D’aquesta manera i amb una ampla repercussió mediàtica, es va escenificar el reconeixement explícit de la RASD. La nostra Associació va tenir a cura tots els detalls per tal que al conjunt de la societat balear, al Govern central i al propi del Marroc no els passàs desapercebuda aquesta important visita.

Les nostres campanyes de pressió han estat contínues al llarg d’aquests anys i s’han intensificat en moments històrics concrets. Així, l’any 1998, “Sàhara en el cor” va ser el títol d’una campanya realitzada a tot l’Estat a favor del referèndum. També ens hem mobilitzat en altres ocasions i davant diverses decisions de l’ONU que repercutien de manera directa en la marxa del conflicte. Aquest va ser el cas de la campanya “Sàhara, ni un dia més”, que va mantenir mobilitzada a part de la societat mallorquina des del 25 de desembre de 2001, fins la resolució de l’ONU de febrer de 2002, favorable a la posició sahrauí.

Des del començament de la nostra Associació s’ha donat especial importància a la sensibilització entre els joves. D’aquí ve el treball continuat que hem realitzat a escoles, instituts i a la Universitat. Precisament amb els universitaris s’han organitzat en diferents anys (2006, 2007 i 2008) viatges als campaments de refugiats, gràcies al programa Estades Solidàries de l’Oficina de Cooperació i Desenvolupament de la UIB. L’experiència d’aquests joves i el contacte directe amb el poble sahrauí ha estat cabdal per conèixer la realitat del conflicte de primera mà.

Amb la incorporació de nous voluntaris a l’Associació, s’han organitzat Jornades d’anàlisi i reflexió sobre com se situa el conflicte sahrauí en l’actual marc complex i globalitzat, i com cal abordar el moviment associatiu. Ja són vàries les edicions de les Jornades universitàries sobre el conflicte del Sàhara Occidental: la primera edició fou el 2009 i d’ençà llavors -llevat el 2011, amb motiu de la crisi-anualment es duen a terme.

La sensibilització difon la causa amb un enfocament de defensa dels Drets Humans. L’any 1989, l’Associació de DDHH d’Espanya va promoure la campanya d’adopció simbòlica de desapareguts sahrauís. L’any 1992, es va realitzar una campanya a nivell estatal i l’any 1993 es va crear l’Oficina pel respecte dels DDHH en el Sàhara Occidental, en coordinació amb AFAPREDESA (Associació de familiars de sahrauís presos i desapareguts).

L’any 1994, comença la campanya europea d’adopció de desapareguts. Aquesta activitat continua els darrers anys amb la celebració de diversos actes amb la presència de responsables de la citada AFAPREDESA, membres també d’organitzacions de DDHH, membres de l’Associació de Jutges per la Democràcia i ciutadans sahrauís dels territoris ocupats que han estat víctimes de tortures i violacions de drets fonamentals.

A l’actualitat, la lluita de l’anomenada “Intifada” en els territoris ocupats fa paleses, una i altra vegada, les falses promeses democràtiques del Marroc. Els joves sahrauís que han nascut amb l’invasor a casa, no només no accepten sinó que denuncien i reivindiquen el Sàhara Occidental com a territori propi, tot i la terrible repressió que estan patint.

Els projectes

Els campaments de refugiats han patit i pateixen moltes mancances, allà se sobreviu gràcies a la solidaritat internacional. Tot i això, no és fàcil muntar del no-res un país, de manera provisional i sense futur estable, per la qual cosa la situació humanitària s’ha deteriorat amb el temps, malgrat la fortalesa dels sahrauís i tot i contant amb l’ajuda exterior.

Durant aquests 29 anys de la nostra Associació, s’ha ajudat a pal·liar nombroses deficiències en les condicions de vida dels refugiats. Els diversos projectes duts a terme han atès les necessitats que el Front Polisario ens ha marcat com prioritàries.

Vacances en pau

A l’any 1987 l’Associació porta a Mallorca els primers 15 infants sahrauís. D’aleshores ençà i tots els estius, s’organitzen expedicions, i s’ha passat d’aquells primers 15 nins a uns 150 per expedició. Actualment, i degut a les conseqüències de la crisi, aquest nombre se situa en uns 100 infants. Només l’any 1998 es va interrompre aquesta acció solidària, perquè tots els esforços del Front Polisario es varen dirigir a preparar el trasllat al Sàhara ocupat, davant allò que semblava era una imminent celebració del referèndum, una esperança que restà finalment trencada.

Vacances en pau és una de les accions considerades estrella entre totes les associacions de les diverses comunitats autònomes. És una acció solidària que es considera imprescindible, no sols per a treure els nins de l’autèntic infern que és a l’estiu l’Hamada del desert algerià, sinó també per poder-los fer revisions mèdiques i donar-los l’ajut nutricional tan necessari i dels que estan mancats en els campaments. La solidaritat i a la vegada la difusió de la causa, constitueixen els objectius bàsics d’aquest projecte.

A Mallorca, els primers infants que arribaren en el marc d’aquest projecte de l’Associació varen ser atesos per monitors, tant sahrauís com mallorquins, i es varen allotjar a albergs de la Joventut del Govern de les Illes Balears.

Més endavant, a partir de 1997 i mercè a una experiència positiva desenvolupada a Menorca i Eivissa, s’organitza a Mallorca, l’allotjament dels nins en famílies. D’aquesta manera i juntament el tracte familiar que s’aconsegueix, s’incrementa la difusió de la causa sahrauí, donat que s’involucren en la problemàtica les famílies, els ajuntaments, entitats i institucions molt diverses. D’aquesta manera es crea, a més, una xarxa solidària que amb el suport dels mitjans de comunicació fa que l’estiu estigui espargit de notícies de color sahrauí.

L’esforç continuat en el temps d’aquest projecte compensa, donada la seva alta rendibilitat en la salut dels infants, que retornen en setembre als campaments i després de dos mesos, més sans i feliços. La nostra Associació no ha oblidat aquell prec inicial: “Acolliu els nostres nins a l’estiu, divulgau la nostra causa”. Aquests nins sahrauís són, estiu rere estiu, els millors ambaixadors del seu poble.

A més, els viatges als campaments que periòdicament realitzen les famílies acollidores, són una injecció econòmica i moral per les famílies saharianes que ho necessiten i agraeixen.

Projectes sanitaris en els campaments

Des del començament el gran pes de la cooperació balear s’ha centrat en els projectes sanitaris. Gairebé des de l’inici de la nostra activitat es realitza un projecte d’atenció urològica en els campaments. També d’interès és el programa “El Nin sa”, que ha estat un referent d’actuació per a la resta de comunitats autònomes. A més a més, en els darrers anys s’han realitzat projectes d’atenció ginecològica i obstètrica a les dones sahrauís dels campaments.

Cal destacar l’esforç en temps i en mitjans que aquests projectes suposen per a tots els professionals sanitaris que han participat en el seu desenvolupament. Un treball que es fa sobre el terreny, moltes vegades en condicions extremes i amb l’única compensació, i no és poca cosa, de contribuir a la salut dels afectats i deixar, a la vegada, un mínim d’organització i de formació, per tal que els professionals sahrauís puguin continuar protegint la salut dels seus. És també important indicar que si al començament aquests professionals entregats als projectes realitzaven el treball no sols de manera voluntària, sinó també al cost de les seves pròpies vacances laborals, ara existeix un Conveni amb la Conselleria de Salut que permet que els professionals sanitaris cobrin el seu treball de les Institucions de les quals depenen. El Conveni ha suposat un referent de formes de cooperació per a la resta de comunitats autònomes.

Cal destacar que amb cada projecte sanitari es deixa més i millor equipat l’hospital de Rabuni, en els campaments.

Caravanes solidàries

Vehicles tot terreny, ambulàncies, autobusos de l’EMT, queviures varis, roba, material sanitari, etc., tot això i més ha sortit, en successius enviaments al llarg dels anys, amb destí als campaments de Tindouf i gràcies a la generositat del poble balear. A la vegada, s’ha atès, en cada ocasió demanada pel Front Polisario, al proveïment puntual d’emergència.

Projectes de cooperació i humanitaris.

Cal destacar, per tot allò que ha suposat de millora de les condicions de vida dels refugiats sahrauís en els campaments, els següents projectes: Projecte d’administració, Projecte educatiu. Projecte per a la dona, Projecte d’infraestructures: distribució d’aigua i telèfon, Projecte per a forns de cicle complet a cada wilaya, i un llarg etcètera.

I avui dia, què?

Com moltes altres associacions dedicades a la cooperació, la nostra Associació ha patit severament les conseqüències de la crisi econòmica iniciada el setembre de 2008, que s’ha traduït en retallades de les ajudes públiques, retards importants en el pagament d’aquestes, tancaments puntuals de programes, renúncies a emprendre nous projectes, acomiadament de personal… però sobretot ha afectat i afecta la població sahrauí dels campaments de refugiats, que ha vist com s’ha reduït dràsticament l’ajuda humanitària que durant tants anys ha rebut.

Després de grans sacrificis i moltíssimes dificultats, s’han aconseguit mantenir, a dia d’avui, els principals projectes. Confiam, però, que una millora de la conjuntura permeti donar l’ajuda que el poble sahrauí realment es mereix.