Aquests passats 18 i 19 de novembre ha tengut lloc la 41a edició de l’EUCOCO (Conferència Internacional de Suport i Solidaritat amb el Poble Sahrauí), que enguany s’ha dut a terme a Vilanova i la Geltrú.

Les Illes Balears hi han estat presents tant a través de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears com a través de l’Intergrup parlamentari “Pau en el Sàhara”.

Han estat dos dies intensos, plens d’actes, xerrades, taller, conferències, etc., que han servit per donar suport explícit al Poble Sahrauí en l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació.

Aquest dissabte, 19 de novembre, ha tornat a Mallorca la Comissió d’Urologia de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears dels Campaments de Refugiats Sahrauís d’Algèria, havent complert amb el programa de visites i intervencions malgrat les fortes pluges.

El Projecte Assistencial urològic d’atenció mèdicoquirúrgica a la població sahrauí refugiada es desenvolupa als Campaments de Tindouf des de fa 26 anys amb personal sanitari de les Illes Balears gràcies a un conveni entre l’IB-Salut i l’Associació d’Amics del Poble Saharaui.

En l’edició d’enguany, l’equip humà de la Comissió ha estat format per 4 infermeres, 3 metges uròlegs, 2 metges anestesistes i 1 tècnic en electromedicina, tres d’ells treballadors de l’Hospital Son Llàtzer, quatre de l’Hospital Son Espases i tres provinents d’altres Comunitats Autònomes.

Les fortes pluges i les inundacions varen deixar les dependències de l’hospital i els quiròfans inoperatius durant els primers dies que l’equip es trobava als campaments, no obstant això, gràcies a la feina i el sobreesforç del personal sahrauí, ajudats per la comissió, es varen poder posar a punt, en temps rècord, per poder començar les intervencions.

Així, durant dues setmanes la comissió sanitària ha pogut passar 128 consultes a l’Hospital Nacional Bachir-Saleh de Rabuni, a més a més de realitzar 28 cirurgies (d’entre les quals s’han fet 4 cirurgies lamparoscòpiques i 6 utilitzant un aparell de litotrípsia renal menys invasiu que es va poder adquirir gràcies al finançament de la Fundació Guillem Cifre, entre d’altres).

Totes les consultes i posteriors intervencions es realitzen a pacients prèviament diagnòsticats pel Dr. Moulay Mustafa Yumani, l’únic uròleg que hi ha als campaments de refugiats per una població de més de 168.000 persones.

L’equip de Mallorca s’encarrega, a més a més de les consultes i intervencions, de revisar -i reparar si cal- els aparells d’electromedicina amb alguna avaria.

Així mateix, part de la formació continuada del personal sanitari sahrauí és tasca de la Comissió, que alhora aprèn del personal resident.

Aquest projecte -que es desenvolupa des del 1990 sota la coordinació del Dr. Joan Antoni Pascual- compta amb el finançament de la Direcció de Cooperació de la CAIB i des del 2002 amb el suport de l’IB-Salut a través d’un conveni de col·laboració que resulta essencial per la continuïtat del projecte.

Gràcies a aquests i altres col·laboradors puntuals com Air Europa, les Associacions d’Uròlegs de Comarques de Catalunya i de Balears, entre d’altres, es pot oferir una atenció sanitària especialitzada a una població que viu refugiada al desert d’Algèria des de 1976 i que segueix resistint per poder celebrar, esperem que aviat, el tan anhelat referèndum d’autodeterminació, un dret reconegut per NN.UU.

També acaba de tornar dels campaments el Dr. Pep Bibiloni, coordinador dels projectes sanitaris de l’AAPSIB, que ha participat a la Taula de Concertació i Coordinació Sanitària com a portaveu del grup II, Programes d’Atenció Primària i per fer un seguiment dels projectes sanitaris de l’AAPSIB als campaments.

Com cada any, l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí participa en la manifestació anual a Madrid per denunciar l’abandonament per part d’Espanya del Sàhara Occidental, que continua sent -després de 41 anys- un territori pendent de descolonització, sotmès a més a l’ocupació per part del Marroc.

Ens feim ressò també del manifest preparat per la CEAS-Sáhara:

“Transcurridos 41 años desde el abandono por parte de España del Sáhara Occidental, siendo un Territorio pendiente de descolonización, sometido además a una ocupación por parte de Marruecos, Nosotras y nosotros, convencidos de la justicia de esta causa, reconociendo el enorme valor del Pueblo Saharaui y sus legítimos representantes tras 41 años de lucha y digna resistencia, DECLARAMOS

1) Que  NO RECONOCEMOS validez legal o legitimidad alguna al Acuerdo de Madrid firmado el 14 de noviembre de 1975 y que, por tanto, se mantiene la condición internacional del Sáhara Occidental como Territorio no autónomo pendiente de descolonización.

2) Que el Estado Español en su calidad de Potencia administradora, miembro del Grupo de Países Amigos del Secretario General para el Sahara Occidental y miembro no permanente del Consejo de Seguridad durante el mandato 2015/2016 y cuya presidencia ostentará el próximo mes de diciembre debe llevar a término su responsabilidad como potencia administradora del Sahara Occidental para poner fin al proceso de descolonización del Pueblo Saharaui.

3) Que el Estado Español, como prioridad y deber derivado de su responsabilidad, debe trabajar en el marco de las organizaciones internacionales a las que pertenece – Unión Europea, Organización de las Naciones Unidas, OCDE, NATO, etc. a favor de la realización de un referéndum de autodeterminación que asegure la expresión libre y auténtica de la voluntad del Pueblo Saharaui, en aplicación de las decisiones pertinentes de la Unión Africana (UA) y de las resoluciones de las Naciones Unidas.

4) Que el Estado Español, como prioridad y deber derivado de su responsabilidad, debe trabajar en el marco del Consejo de Seguridad de la ONU, por la asunción de la MINURSO (Misión de las Naciones Unidas para el Referéndum en el Sáhara Occidental), del conjunto de competencias que le corresponden según el Plan de Arreglo, incluida la protección y promoción de los derechos humanos para la población saharaui en los territorios ocupados por Marruecos.

5) Que el Estado Español, como prioridad y deber derivado de su responsabilidad, debe trabajar para que, en tanto se realiza el referéndum de autodeterminación, la exploración y explotación de los recursos naturales en el Sahara Occidental se realice en concordancia con la legislación internacional y siempre de acuerdo con los intereses expresos de su dueño legítimo, el Pueblo Saharaui.

6) Que el Estado Español, como prioridad y deber derivado de su responsabilidad, debe trabajar en el desmantelamiento y desminado del muro defensivo construido por Marruecos y que separa el territorio.

7) Que el Estado Español, como prioridad y deber derivado de su responsabilidad, debe comprometerse con el pronto reconocimiento de la República Árabe Saharaui Democrática y del status diplomático del Frente POLISARIO, como único y legítimo representante del Pueblo Saharaui.

HOY ESTAMOS AQUÍ PARA DECIRLE AL PUEBLO SAHARAUI QUE NO ESTÁ SOLO!!!. QUE SEGUIREMOS MOVILIZÁNDONOS PARA ACOMPAÑAROS HASTA QUE CONSIGAMOS QUE VOLVÁIS A UN SAHARA LIBRE E INDEPENDIENTE Porque sentimos vuestro dolor y vuestra rabia. Porque somos pueblos hermanos. ¡Nunca caminareis solos!”

Aquest passat dimarts 8 de novembre a les 19 hores va tenir lloc a l’Aula 2 del Centre de cultura Sa Nostra la conferència organitzada per l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears en record de Gdeim Izik, el campament de la dignitat i resistència sahrauí en el 6è aniversari del seu desmantellament.

Gdeim Izik es va aixecar el 10 d’octubre de 2010 com a acció de protesta política davant l’opressió que pateixen els sahrauís en els territoris ocupats del Sàhara Occidental, i com a acte reivindicatiu per reclamar una millora en les seves condicions de vida. Va ser el major acte de protesta des que el 1975 el Govern espanyol va abandonar els territoris de l’antiga colònia.

 El 8 de Novembre (30 dies després) va ser brutalment desmantellat per les forces marroquines, centenars de sahrauís van ser maltractats, ferits, torturats, morts i detinguts davant el silenci de la comunitat internacional. Encara avui -sis anys després- 21 persones romanen empresonades i pendents d’un nou judici per la seva activitat en defensa dels Drets Humans i en favor de l’autodeterminació del Poble Sahrauí.

El Campament de Gdeim Izik va ser considerat com el detonant i inici de la primavera àrab.

Per aquest acte vam comptar amb la presència de Brahim Dahane, activista sahrauí i president de la “Associació Sahrauí de
Víctimes de Greus Violacions dels Drets Humans” en els TT. OO del Sàhara Occidental, que va parlar sobre la situació actual del grup de presos de Gdeim Izik i sobre la violació continuada dels drets humans de la població sahrauí en els territoris ocupats del Sàhara Occidental.

També va parlar de la seva desaparició forçada, la seva detenció il·legal i empresonament en centres de detenció secrets al Marroc per haver participat en diferents protestes reclamant el referèndum d’autodeterminació.

El 2010 quan estava empresonat a la presó de Salé va començar juntament amb 5 activistes més una vaga de fam d’un mes per denunciar i protestar per haver estat empresonats sense judici.

També comptarem amb la participació d’Inés Miranda, advocada i coordinadora de l’Observació Jurídica Internacional al Sàhara Occidental del Consell General de l’Advocacia Espanyola. 

Inés Miranda va parlar sobre l’observació en els judicis dels activistes sahrauís i sobre els canvis en matèria jurídica que han experimentat les condicions del grup d’acusats i empresonats per la seva participació al campament de Gdeim Izik i la situació actual dels presos.

Va insistir en la necessitat de l’assistència d’observadors en tots els judicis. D’altra banda també ha insistit que el que cal exigir és l’alliberament immediat de tots els presos.

L’acte va ser presentat per Conxa Obrador, diputada al Parlament de les Illes Balears i coordinadora de l’Intergrup Parlamentari “Pau al Sàhara”.

Abans de la conferència vam poder veure el documental “Gdeim Izik, el campament de la resistència sahrauí”. Un documental extraordinari que mostra la vida quotidiana al campament i el seu desallotjament violent per part de les forces marroquines. Documental produït el 2011 per la fundació Quepo i dirigit per Lluís Maria Güell.

A  l’acte assistiren unes 70 persones, entre elles representants de les nostres institucions.