El president del Parlament de les Illes Balears, Baltasar Picornell, ha donat audiència a la delegada del Front Polisari a Espanya, Jira Bulahi. La visita institucional ha tingut lloc el 24 de febrer de 2017. L’ha acompanyada la presidenta de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí a Balears, Catalina Rosselló Nadal.
L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears es va sumar a la manifestació convocada el passat 18 de febrer de 2017 amb el lema “A Mallorca també volem acollir”. Aquí teniu el manifest i algunes imatges de l’acte reivindicatiu:
“Mallorca ha estat sempre terra d’inclusió , però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Mallorca convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.
Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa . Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri. L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.
Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s’ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE, l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.
El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 10.772 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.
Les competències en polítiques d’asil són estatals, però creiem que Mallorca i les seves institucions han de donar una resposta més clara i contundent davant el desplaçament forçat de persones més gran des de la II Guerra Mundial.
Per tot això, davant la inacció de l’Estat espanyol, fem una CRIDA AL GOVERN BALEAR I AL CONSELL DE MALLORCA A:
I ANIMEM LA CIUTADANIA a organitzar-se, mobilitzar-se i fer sentir la seva veu per tal d’aconseguir una conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvi d’actitud de les institucions en relació amb l’anomenada “crisi migratòria” que actualment viu la Mediterrània.”
“Reconstrucció de 30 habitatges familiars afectats per les inundacions als campaments de refugiats sahrauis de Tinduf, Argèlia”
L’octubre de 2015 es produïren unes pluges de tal magnitud als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria) que, com no feia molts d’anys, provocaren greus inundacions, tot afectant a la majoria de les infraestructures.
L’ACNUR estimà que de les més de 90.000 persones que se’n van veure afectades, 25.000 varen perdre els seus habitatges.
Davant això, l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears se’n va fer ressò i va engegar una campanya amb l’objectiu de recaptar fons i sol·licitar, al mateix temps, a les institucions públiques de les illes la seva col·laboració per contribuir a pal·liar els efectes de les pluges torrencials.
Així, la Direcció de Cooperació del Govern de les Illes Balears va aprovar una subvenció de 15.000€ per contribuir a la reparació dels danys causats, import que es sumà a les aportacions d’altres institucions que varen voler col·laborar per la mateixa finalitat: l’Ajuntament de Muro i l’Ajuntament d’Alcúdia, així com molts particulars. L’import final, 18.762,37€, fou transferit a la Mitja Lluna Roja Sahrauí, organisme encarregat de gestionar tots els fons de l’ajuda internacional que arriben als campaments.
Una vegada avaluades les necessitats, es va decidir que aquesta aportació es dirigiria a la wilaya (província) de El Aaiún i que el Ministeri d’Assumptes Socials de la RASD seria la institució encarregada d’executar el projecte i seleccionar els beneficiaris a través de les seves bases de dades.
D’aquesta forma, s’identificaren a 30 persones de les daires (municipis) d’Adchaira, Amgala i Bucraa, que complien els criteris establerts: ser persones majors sense cap mena de suport familiar i/o persones amb qualque tipus de discapacitat, persones especialment vulnerables en un context tan dur com són uns campaments de refugiats.
Beneficiàries del projecte
Després d’haver finalitzat els treballs de reconstrucció i/o millora dels habitatges d’aquestes persones, es fa una valoració general positiva, en tant que 30 persones (23 dones i 7 homes) de la wilaya de El Aaiun disposen ara d’un habitatge en bones condicions de seguretat i habitabilitat.
Per altra banda, d’una altra suma de les aportacions de particulars, de l’Agrupació Fotogràfica de Llucmajor i de l’Ajuntament de Valldemossa –un total de 2.000€ – es dirigí a cobrir part de l’equipament de la seu de la Unión Nacional de Mujeres Saharauis que també havia estat danyat per les pluges.
El Consell de Mallorca, per la seva banda, a través del Fons Mallorquí de Solidaritat també va voler contribuir-hi amb l’aprovació d’una ajuda de 100.000€, projecte que actualment es troba en execució.
Des de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears volem agrair a totes les persones, organitzacions i institucions que han col·laborat per millorar les condicions de vida de la població sahrauí refugiada que espera, des de fa més de 40 anys, a poder retornar a la seva terra.
Un equip d’infermeria i pediatria de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí viatja de nou als Campaments de refugiats sahrauis de Tindouf (Algèria) el proper 20 de febrer.
Les infermeres Rosa Cañellas, Yolanda Cáceres, Dahba Mohamed i la pediatra Inma Caubet faran una estada de quasi dos mesos als campaments de refugiats sahrauís aixecats a la hamada, uns dels llocs més inhòspits del Sàhara, prop de Tindouf (Algèria).Totes elles compten amb una dilatada experiència en cooperació amb el poble sahrauí refugiat.
La missió té l’objectiu de formar un equip d’infermeres i infermers sahrauís que treballaran en el seguiment i avaluació continua del programa PISIS d’atenció infantil.
El seu treball s’emmarca dins una estratègia del Ministeri de Salut Pública sahrauí per tal de formar equips d’infermeria molt competents en tots els dispensaris d’atenció primària.
Les condicions de vida dels sahrauís refugiats CONTINUEN ESSENT MOLT DURES: l’alimentació insuficient i completament inadequada per a una situació perllongada és la causa principal d’unes taxes de malnutrició infantil inacceptables.
La capacitat d’organització de les dones i homes sahrauís així com també l’ajuda ininterrompuda de la xarxa de solidaritat, de la que Balears n’és un bon exemple, ha produït molts avanços als campaments. Tot i això, les condicions d’un camp de refugiats mai permetran mantenir, a la llarga, serveis bàsics de qualitat com han de ser la sanitat i l’educació. Ja és hora que es compleixin les resolucions de l’ONU i de que s’organitzi el referèndum d’autodeterminació que ha de donar pas a la finalització d’aquest conflicte.
L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB) desenvolupa des de 1990 projectes de salut als campaments de forma continuada. El PISIS (Programa Integral de Salut Infantil Sahrauí) atén als campaments una població d’uns 15.000 infants d’entre 0 i 5 anys.
Volem destacar que els projectes de l’AAPSIB són possibles gràcies al suport de la societat balear, l’impagable feina dels cooperants i voluntaris, així com el suport sostingut del Fons Mallorquí, la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació i la Conselleria de Salut a través del Conveni signat l’any 2002.
